En el procés de producció, investigació i inspecció de fàrmacs, sovint es troben problemes com la separació, purificació i identificació de compostos orgànics. La identificació, separació i purificació de compostos orgànics són tres conceptes relacionats però diferents.
L'objectiu de la separació i purificació és obtenir substàncies pures de la mescla, però els requisits són diferents i els mètodes de processament també són diferents. La separació és la separació dels components individuals d'una mescla. En el procés de separació, un determinat component de la mescla sovint es converteix en un nou compost mitjançant una reacció química, i també es redueix al compost original després de la separació. Hi ha tres casos de purificació, un és intentar convertir les impureses en els compostos desitjats, el segon és convertir les impureses en un altre compost mitjançant reaccions químiques adequades per separar-los (els compostos separats no s'han de reduir de nou), la tercera Es separa per mètodes físics (separació de líquids, cromatografia, etc.).
La identificació es basa en les diferents propietats d'un compost per determinar quin grup funcional conté i quin compost és. Per exemple, per identificar un grup de compostos, n'hi ha prou amb determinar quin compost és cadascun.
Qualificat
Quan es fan preguntes d'identificació, cal tenir en compte que no totes les propietats químiques dels compostos es poden utilitzar per a la identificació i s'han de complir determinades condicions:
(1) Hi ha un canvi de color en la reacció química;
(2) El procés de reacció química va acompanyat de canvis de temperatura evidents (exotèrmics o endotèrmics);
(3) El producte de reacció produeix gas;
(4) Els productes de reacció inclouen la formació de precipitació o la dissolució de la precipitació durant el procés de reacció i l'estratificació dels productes.
Mètode específic
1. Enllaços insaturats:
(1) Brom en solució de tetraclorur de carboni, el color vermell s'esvaeix. Error de judici: s'extreu el brom.
(2) Solució de permanganat de potassi, el color morat s'esvaeix.
2. Alquins que contenen hidrògens alquins:
(1) Nitrat de plata, donant lloc a una precipitació blanca de plata acetilènica.
(2) La solució d'amoníac de clorur cuprós produeix una precipitació vermella d'acetilur cuprós.
3. Petits hidrocarburs cíclics: els hidrocarburs alicíclics de quatre membres poden fer que la solució de brom en tetraclorur de carboni es decolori.
4. Hidrocarburs halogenats: la solució alcohòlica de nitrat de plata genera precipitació d'halogenur de plata; els hidrocarburs halogenats amb diferents estructures generen precipitacions a diferents velocitats, els hidrocarburs halogenats terciaris i els hidrocarburs halogenats al·lílics són els més ràpids, seguits dels hidrocarburs halogenats secundaris. Els hidrocarburs halogenats primaris necessiten escalfar-se per precipitar. Podeu saber quin halogen és en funció del color del precipitat.
5. Alcohol:
(1) Reacció amb sodi metàl·lic per alliberar hidrogen (identificació d'alcohols amb menys de 6 àtoms de carboni).
(2) Utilitzant el reactiu de Lucas per identificar alcohols primaris, secundaris i terciaris, els alcohols terciaris es tornen tèrbols immediatament, els alcohols secundaris es tornen tèrbols després de col·locar-los i els alcohols primaris es mantenen sense canvis després de col·locar-los.
(3) El diol vicinal reacciona amb ions de coure per produir un precipitat de color blau magenta.
6. Compostos fenòlics o enols:
(1) Utilitzeu una solució de clorur fèrric per produir color (el fenol produeix blau-violeta).
(2) El fenol i l'aigua de brom formen un precipitat blanc de tribromofenol.
7. Compostos carbonílics:
(1) Identifiqueu tots els aldehids i cetones: 2,4-dinitrofenilhidrazina, que produeix un precipitat groc o vermell ataronjat. També es poden utilitzar reactius de Grignard.
(2) El reactiu de Doran s'utilitza per distingir els aldehids de les cetones. Els aldehids poden generar miralls de plata, però les cetones no.
(3) Per distingir entre aldehids aromàtics i aldehids alifàtics o cetones i aldehids alifàtics, utilitzant el reactiu de Fehling, els aldehids alifàtics produeixen precipitats de color vermell maó, però les cetones i els aldehids aromàtics no.
(4) Per identificar la metil cetona i l'alcohol amb estructura, utilitzeu iode en solució d'hidròxid de sodi per generar precipitació de iodoform groc.
8. Àcid fòrmic:
Amb la solució d'amoníac de plata, l'àcid fòrmic pot generar miralls de plata, mentre que altres àcids no.
9. Amines: hi ha dues maneres de distingir les amines primàries, secundàries i terciàries:
(1) Utilitzeu clorur de benzenosulfonil o clorur de p-toluensulfonil per reaccionar en una solució de NaOH, el producte generat per l'amina primària és soluble en NaOH; el producte generat per l'amina secundària és insoluble en solució de NaOH; l'amina terciària no reacciona.
(2) Amb NaNO2 més HCl:
Amines grasses: les amines primàries emeten gas nitrogenat, les amines secundàries generen oli groc i les amines terciàries no reaccionen.
Amines aromàtiques: les amines primàries formen sals de diazoni, les amines secundàries formen olis grocs i les amines terciàries formen sòlids de color groc ataronjat (condicions àcides) o verds (condicions bàsiques).
10. Sucre:
(1) Els monosacàrids poden interactuar amb el reactiu de Tollen i el reactiu de Fehling per produir un mirall de plata o un precipitat vermell maó.
(2) Glucosa i fructosa: la glucosa i la fructosa es poden distingir per l'aigua de brom. La glucosa pot fer que l'aigua de brom s'esvaeixi, però la fructosa no.
(3) Maltosa i sacarosa: amb el reactiu de Tollen o el reactiu de Fehling, la maltosa pot produir un mirall de plata o un precipitat vermell maó, però la sacarosa no.
